El PSM presenta al·legacions als pressupostos del Consell de Mallorca
Els nacionalistes critiquen la venda d'actius per part del
Consell de Mallorca i reclamen a la institució insular més atenció per a les
polÃtiques socials i culturals.
A
L . L E G A C I O N S
1.-
VENDA D’ACTIUS DEL CONSELL DE MALLORCA
Una
percentatge important dels ingressos del Consell de Mallorca per a l’exercici
pressupostari de 2006 és la venda d’actius. La venda d’una sèrie de solars
propietat del Consell no és la manera més adequada d’incrementar el finançament
de la institució; d’aquesta manera s’aconsegueix descapitalitzar la
institució sense tenir gaire contrapartides de tipus social atès que la
majoria d’aquests ingressos es destinen a carreteres. Pensam que Palma és una
ciutat molt necessitada de sòl públic i que els solar del psiquià tric
es podria destinar a habitatges socials (preferiblement en règim de
lloguer) mitjançant una negociació amb l’Ajuntament de Palma i el Govern de
les Illes Balears. Pensam que és cabdal oferir habitatges en règim de lloguer
sobre tot a la gent més jove que és la que té més dificultats per obtenir
una estabilitat degut a la precarietat laboral. A més, es podrien cobrir les
necessitats d’equipaments esportius i socials d’aquesta barriada de Palma.
2.-
INCREMENT DELS AJUTS AL DESENVOLUPAMENT I TERCER MÓN.
Les
nacions Unides han demanat en nombroses ocasions que els països rics destinin
el mÃnim de l’1% del PIB a solidaritat internacional.
És
una obligació reconèixer la pròpia responsabilitat de procurar una vida
millor per a totes les persones i fomentar el creixement econòmic dels països
en desenvolupament.
Per
aquest motiu, és molt necessari incrementar els ajuts i complir amb les
recomanacions de les Nacions Unides; la xifra desitjable seria el 0.7% del
pressupost (1.903.698’3 euros) que seria perfectament assumible reduint les
partides de publicitat.
3.-
INFRAESTRUCTURES CULTURALS:
CASA MUSEU BLAI BONET i CASA DEL PARE GINARD.
Iniciades
les compres de diverses cases de personatges que han destacat de manera
important dins el món de la
cultura, com és el Pare Ginard, recopilador del Cançoner Popular de Mallorca,
i vistes les mancances que pateix aquest sector, és important destinar
esforços a consolidar els projecte de la Casa del Pare Ginard a Sant
Joan (atesa la compra de l’immoble)
com a centre de documentació, difusió i recerca de
Cultura popular i tradicional a Mallorca.
D’altra
banda, hem d’afegir la Casa d’en Blai Bonet a l’estil de la Casa Museu
Llorenç Villalonga a Binissalem, complint d’aquesta manera amb l’objectiu
de la descentralització d’infrastructures culturals, i dotant
Santanyà d’un centre cultural organitzat entorn la figura de l’escriptor
i poeta Blai Bonet i a més de constituir-se com un element de dinamització
cultural a la comarca.
Els
pressuposts del Consell de Mallorca haurien de tenir presents les
infrastructures de què disposa i fer-hi les inversions pertinents per tal de
fer-les funcionals en el menor termini de temps possible.
El
Consell de Mallorca continua negant el suport econòmic als seus propis immobles,
com són la Casa de Blai Bonet i la Casa del Pare Ginard.
4.-
ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL
Donada
la necessitat de dur a terme esponjaments com dotació d’infrastructures i
equipaments a tota una sèrie d’à rees que ha sofert una important degradació
per la pressió urbanÃstica i turÃstica, és imprescindible una important
actuació inversora per part de les
administracions.
El
fet que no es disposa en aquests moments de cap instrument fiscal que permeti
recaptar recursos econòmics per invertir en aquest sentit fa que s’hagin de
preveure en els pressuposts propis de les distintes administracions implicades
quantitats destinades a aquesta finalitat.
AixÃ
a la proposta de Pla Territorial de Mallorca figuren tota una sèrie de zones en
les quals es proposa invertir, distingint en à rees de reconversió territorial
d’actuació directa i diferida.
Les
necessitats d’esponjaments i de millora d’equipaments i dotació de serveis
són especialment necessà ries en zones com Cala Major, Sant AgustÃ, Illetes,
Can Pastilla i s’Arenal: en aquestes zones s’hauria de procedir a
esponjaments especialment en primera lÃnia, i a la implantació d’infrastructures
de transport públic (tren- tramvia), aixà com la recollida selectiva de
residus i de rec de zones enjardinades amb aigües depurades.
És
per tot això que els pressuposts del Consell de Mallorca per a 2006 haurien de
preveure partides per dur a terme algunes d’aquestes inversions en coordinació
amb la resta d’administracions competents, seguint criteris de transparència
i participació de totes les forces polÃtiques.
5.-
PROGRAMA D’INSERCIÓ XARXA
Atesa
la important tasca social duta a terme pel Consell de Mallorca durant els
darrers anys mitjançant FODESMA, es fa necessari incrementar la inversió de
manera decidida en qüestions fonamentals de cara a la inserció de persones en
risc d’exclusió, aturats de llarga durada, dones maltractades, menors i ex-toxicòmans
.
6.-
RENDA MÃNIMA D’INSERCIÓ
Es
fa necessari incrementar les dotacions econòmiques en aquest programa si l’objectiu
és garantir ingressos mÃnims a les unitats familiars que es troben en una
situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social per a què puguin
cobrir les despeses vitals mÃnimes.
7.-
SERVEIS D’ATENCIÓ A LA IMMIGRACIÓ
Si
l’Institut de Serveis Socials basa els seus objectius en el Pla de la
Immigració de les Illes Balears, la primera passa a fer és lliurar un exemplar
d’aquest pla a totes les forces polÃtiques amb representació al Consell de
Mallorca, per aixà poder entreveure quines són les lÃnies d’acció que ens
han de dur a cap a la integració social de les persones immigrades i també de
cara a la col·laboració amb els països menys desenvolupats.
La
quantitat destinada a aquests capÃtol en el pressupost de despeses de l’Institut
de Serveis Socials i Esportius és fins i tot menor a la pressupostada per a
l’any 2005 i tenint en compte el creixement demogrà fic de l’illa de
Mallorca motivat per la immigració, ens du a pensar que difÃcilment
es donarà compliment als serveis i programes destinats a l’atenció de
les
persones
immigrants (informació, orientació, assessorament, allotjament, participació,
consulta, dià leg i cooperació amb el desenvolupament), per tot això, pensam
que és molt oportú incrementar la dotació econòmica dels serveis d’atenció
a la immigració.
8.-
DROGODEPENDÈNCIES
El
problema social de les drogodependències afecta cada vegada a un major nombre
de persones joves atès que de cada vegada més s’associa l’oci amb el
consum de substà ncies il·legals i perilloses; consideram que 1.5 milions
d’euros per afavorir els usuaris de la part forana als centres d’atenció i
tractament de les drogodependències és insuficient per poder donar abast i
solucions a aquesta problemà tica.
9.-
PATRIMONI HISTÃ’RIC
Atès
l’increment de les dotacions pressupostà ries del Departament del Territori,
sobre tot pel que fa al capÃtol 4, creiem priorità ria la creació d’una
partida especÃfica del pressupost de despeses destinada al Centre de Son
Rossinyol, establint de manera clara les contractacions de personal, objectius i
metodologia. A part d’això, primer de tot s’hauria d’avaluar la
possibilitat de traslladar aquest centre a immobles propietat del Consell per
tal d’estalviar el lloguer.
A
més, consideram també important la contractació dels equips de catalogació
del patrimoni per a continuar amb les delimitacions dels perÃmetres de protecció
dels diferents béns culturals.
10.-
ATORGAMENT DE SUBVENCIONS
La
prà ctica habitual en la concessió de subvencions per part del Consell de
Mallorca ens porta cap a la consolidació d’un sistema; aquest sistema va ser
iniciat amb l’Associació d’Activitats socioculturals de Mallorca al
Departament de Cultura, té la seva rèplica en el Departament del Territori a més
d’haver-hi altres exemples de creació d’associacions afins al govern de
Mallorca. Aquesta prà ctica
perversa implica dotacions econòmiques molt elevades comparades amb les
associacions que fan anys que fan feina en aquestes mateixes temà tiques amb
trajectòries demostrades (i que moltes d’elles han desaparegut dels
pressuposts de despeses del Consell de Mallorca). Per tot això pensam que cal
definir uns criteris que haurien de començar per no atorgar cap tipus de
subvenció a cap entitat mentre aquesta no sigui donada d’alta al registre
d’entitats de la CAIB i que no tenguin un projecte abans de ser subvencionades.
|