Palma. 17/08/2009

'Palma: ciutat dels toros'

Article de Biel Riera, secretari general del PSM-EN de Palma, publicat avui al Diari de Balears

Les bregues de cans, populars a Mallorca fins no fa gaire, i les bregues de galls estan avui dia prohibides. La boxa és ignorada per un grup poderós de comunicació estatal. Quin desastre: aviat no tendrem cap entreteniment amb sang i fetge! Però no, encara ens queda un espectacle -això sí, un poc desnaturalitzat perquè ja no es permet que s'esbudellin els cavalls dels picadors-: les curses de braus. Alguns diuen que és un art, d'altres que és una tradició i uns altres que és un sentiment. De cap manera el patiment d'un animal (molt manco el de les persones) pot ser protegit per la tradició o per l'art. Senzillament, com molts d'altres disbarats, s'ha d'eradicar. Som defensor de les tradicions i de la cultura popular, però no sempre la tradició és positiva ni fa avançar les societats en valors i drets humans.

El reverend Henry Christmas, que ens va visitar a mitjan segle XIX, expressava el seu convenciment que la "festa dels toros", aleshores recentment importada, no s'avendria mai amb la natura dolça i humana dels illencs. Malauradament hi hagué l'impuls continental i el passatemps ha seguit fins avui. Supòs que la natura dels illencs començà a canviar i no precisament per millorar. Estic convençut que la majoria de les persones que defensen les curses de toros braus no és conscient de l'enorme patiment de l'animal i que interiorment creu que no hi va per veure sang -la de la pobra bèstia i la del torero, si és possible (recordem l'èxit de José Tomás)-, sinó que hi va a presenciar "arte". Però tot i la possible manca d'intencionalitat, la veritat és que ens trobam davant un acte de sadisme (això és ‘complaença en el sofriment d'altri') col·lectiu, tal vegada inconscient, però no menys rebutjable.
Un dels arguments que empren els defensors de l'activitat taurina és que les deveses on es crien els braus són autèntics santuaris de les espècies salvatges. Sempre podem preservar el medi sense haver de menester una tradició tan cruel. Les places de toros, tants d'anys vistes com a elements clarament identificadors de l'Espanya carpetovetònica, davant una Europa civilitzada i respectuosa envers els drets dels animals, es poden reconvertir fàcilment en llocs de trobada i de celebració de festes i de tot tipus d'espectacles menys sanguinaris i cruels.
Sobre l'argument de la tradició s'ha de recordar que a Canàries fa anys que estan prohibides les curses de braus... i no ha passat res.

I segueixen mantenint la seva identitat i idiosincràsia. Nosaltres també ho podem fer i moralment ho hem de fer. Palma s'ha de convertir en una ciutat sense curses de braus, en la ciutat protectora dels toros, i l'exemple s'ha d'estendre a la resta de l'Estat. Podeu estar segurs que les bregues de cans, de galls i d'altres animals són el mateix que les curses de braus i que la seva eradicació ens farà créixer com a persones. N'hi ha prou a veure les notícies per copsar que al món ja hi ha patiment a bastament i que no cal afegir-n'hi més. Si no ho feim, haurem de meditar sobre les paraules del filòsof grec Diògenes: "Com més conec la gent, més estim el meu ca".�