'L'exemple del passat, el camĂ del futur'
Article d'opiniĂł de Nanda Ramon, regidora de Cultura, Patrimoni i PolĂtica LingĂĽĂstica de l'Ajuntament de Palma i vicesecretĂ ria general del PSM-EN. Publicat al Diari de Balears
A inici del segle XVII els jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, influenciats pels corrents sorgits del Renaixement italià , iniciaren una pinacoteca dedicada a una temà tica concreta: l’exaltació del regne de Mallorca. Inicialment es féu la galeria de retrats dels membres de la dinastia reial mallorquina, en què destaca la pintura de Jaume I, rei fundador, representat de cos sencer i amb unes dimensions més grosses que la resta de retrats.
En aquells moments també es feren pintar a Miquel Bestard dues pintures d’una forta cà rrega simbòlica per al Regne: l’enterrament de Ramon Llull, cappare de la cultura i les lletres, i el "martiri" dels patriotes mallorquins Cabrit i Bassa, que moriren per la seva fidelitat a Mallorca i al rei, Jaume II.
Amb tot, el gruix de la pinacoteca el va anar conformant la galeria de fills il•lustres, que amb el transcurs del temps anà augmentant.
La desaparició de la Universitat i Regne de Mallorca a principi del segle XVIII va provocar que l’edifici de Cort esdevingués seu d’una nova institució administrativa: l’Ajuntament de Palma. Aquest fet no afectà la col•lecció pictòrica dels fills il•lustres sinó que, ben al contrari, rebé una forta embranzida, sobretot a partir del segle XIX. Ma-lauradament, l’any 1894 es produà un incendi a la sala de sessions que s’estengué arreu de l’Ajuntament, la qual cosa provocà la desaparició de cinquanta-tres quadres i que molts d’altres es fessin malbé.
Fou aleshores quan Benet Pons i FĂ bregues elaborĂ el programa iconogrĂ fic d’un nova sala de sessions, que va esdevenir un homenatge a l’antic Regne de Mallorca i a les persones que al llarg de la història el varen anar forjant. FĂ©u col•locar busts de representants dels diferents camps de la cultura, la ciència o de la polĂtica i blasonar les vidrieres amb les armes dels diferents territoris que havien configurat l’antiga Corona de Mallorca.
Seguint amb aquesta idea reunĂ tota la col•lecciĂł de la galeria de fills il•lustres i la col•locĂ arreu de les parets de la sala de sessions a la manera d’un gran tapĂs, tal com es pot veure en l’actualitat.
AixĂ doncs, observant tots aquests retrats tambĂ© es contempla la història del paĂs i la voluntat dels mallorquins al llarg del temps. Això explica que hi apareguin des d’inquisidors fins a revolucionaris, passant per monjos, mariscals de camp, polĂtics, arquitectes, bisbes, poetes..., persones que, en definitiva, gaudiren del respecte i l’agraĂŻment dels seus coetanis fins al punt de proclamar-los fills il•lustres de Mallorca (a partir de la dècada dels cinquanta del segle XX, fills il•lustres de Palma). Això tambĂ© explica que trobem l’homenatge a tan poques dones.
DesprĂ©s de totes aquestes consideracions, cal alegrar-nos per la iniciativa d’haver publicat el repertori biogrĂ fic del fills il•lustres, tasca inèdita fins avui. Esperem que el recull no es clogui amb els ara publicats i que el paĂs sigui mereixedor de nous il•lustres i prou generĂłs per retre’ls homenatge.ť
|