Magre balanç de ZP
Article d'opiniĂł d'Antoni Alorda publicat a Ultima Hora
Som al darrer tram de legislatura i el finançament de les Illes Balears continua tan insultant com sempre. Les dades econòmiques del govern Zapatero són globalment positives, però la nostra balança fiscal segueix essent desastrosa i anam coneixent conseqüències inquietants en els rà nkings de serveis i renda disponible; com més va, més.
La transparència del nou Govern ha permès precisar un endeutament autonòmic aberrant, 2.700 milions d’euros. Certament, respon a una gestió irresponsable del PP, però és just reconèixer que també hi contribueix la necessitat de cobrir serveis bà sics amb una insuficiència crònica de recursos. L’espectacular dèficit balear contrasta amb uns Pressupostos de l’Estat que s’elaboren amb superà vit per primera vegada en democrà cia, mentre ZP parla d’abaixar impostos.
El moment polĂtic permetia aspirar a un sistema de finançament just que assegurĂ©s el propi Estatut, però la manca d’ambiciĂł i les servituds dels dos grans partits espanyols, encaminaren els esforços a demandar inversions estatals. Ara, el Conseller Manera ha comès la imprudència de ser honest i diu que els 2.500 milions que PP-PSOE asseguraven que ens reportaria la cèlebre disposiciĂł transitòria novena Ă©s una “llegenda urbana” (feliç ocurrència). UM (l’altre partenaire estatutari) tambĂ© afirma que suposa 1 miliĂł d’euros per dia. Segons aquests comptes, avui ja haurien d’haver arribat mĂ©s de 150 milions. Idò, on sĂłn? QualcĂş els ha vist pasturar a lloure? Per paga, l’Estat no ha de menester l’Estatut per invertir quantitats condretes a les Illes Balears, basta un elemental sentit de la justĂcia.
El Govern Matas han estat quatre anys tudats. La lĂnia antiautonòmica del PP i el fet que el sistema de finançament vigent fos l’establert per Aznar, ha determinat les tristes aspiracions del PP illenc (el PSOE n’estava encantat). Afortunadament, el nou Govern sĂ assumeix el compromĂs de procurar un finançament just, confiem que els propers mesos aportin un gir substancial. I no basten mesures transitòries. Tampoc Ă©s tan difĂcil, ni importa cercar molt, al cap i a la fi, el model existeix i s’estĂ aplicant amb èxit al propi Estat espanyol, en diuen concert econòmic.
ť
|